Quin gat o gos triar?

En els anteriors posts vaig parlar de les implicacions que suposava tenir un gos o un gat. Un cop hem decidit conviure amb un dels dos, ja podem començar a plantejar-nos com ha de ser el gos o gat que volem.

Primer, us heu de platejar si voleu comprar o adoptar. L'adopció ronda els 100-150€ però et donen el gos o gat vacunat, identificat (amb xip) i, en la majoria de casos, esterilitzat. La compra a part de ser més cara, no sempre inclou vacunes i xip, i per descomptat, no inclou l'esterilització. Jo us recomanaria que féssiu un cop d'ull a les protectores abans de passar per les botigues, moltes tenen pàgina web o de facebook on pots consultar les fotos dels animals que tenen, tot i que sempre és molt millor visitar-les en persona, per deixar-te seduir per aquests peluts de 4 potes. La majoria de gossos i gats que hi ha a les protectores, són mestissos, però també n'hi ha de raça. Durant el temps que vaig estar de voluntària a una protectora, per allà van passar San Bernardos, Yorkshires, Goldens, Bulldogs, ... i un llarg etcètera, ja sigui perquè els havien abandonat o perquè s'havien fet massa grans per poder vendre'ls en un criador (per tant, molts d'ells eren cadells).
Si us decidiu per anar a comprar un cadell de raça, informeu-vos bé sobre la botiga o criador on aneu. Ara està molt de moda que botigues i criadors comprin cadells a països de l'Est on, literalment, tenen granges de gossos i gats. Com us podeu imaginar, aquests cadells no neixen ni es crien en les millors condicions i acostumen a tenir molts problemes de salut, però clar, es compren a preus molt baixos i els venen a preus molt elevats, amb la qual cosa botigues i criadors en treuen un gran benefici.  

En el cas dels gats, a no ser que ja tingueu en ment una raça concreta, el més normal és que acabeu amb un gat Europeu Comú a casa (o el que seria, el gat mestís).  Entre els diferents felins no hi ha gaires diferències: el tamany és similar (4-5Kg) i el caràcter també; són animals força independents, molt actius i juganers  (a excepció dels gats Perses, que són un món a part, ja que acostumen a ser animals molt dòcils i tranquils). Potser la diferència més marcada es troba en la morfologia facial (alguns gats són de nas xato) i en la llargada del pelatge, anat des del cabell llarg com en els gats Perses fins a no tenir-ne com en els gats Sphynx, però els més comuns són els de pèl mig.  Per tant, la vostra decisió la basareu, bàsicament, en  trobar un gat que tingui una combinació de color del pelatge i dels ulls que més us agradi.

En el cas dels gossos, la primera qüestió que us heu de fer és quina mida ha de tenir?: de gossos n’hi ha de totes les mides i colors i acostuma a ser difícil decidir-se per un. A diferència del que es pensa, viure en un pis petit no ens impossibilita tenir un gos gran. Els gossos no requereixen grans espais. Això sí, no podeu pretendre que un gos de 40Kg es quedi tot el dia tancat en 60m², els gossos necessiten passejar/córrer, mínim 2-3 cops al dia i, sobretot als gossos de races grans, se’ls ha de fer passejos que siguin suficientment llargs com per cremar tota l’energia que tenen. De la mateixa manera, tenir molts metres quadrats de jardí on el gos pot tirar-se tot el dia campant, no vol dir que no haguem de treure a passejar el nostre gos al carrer. Per molt espai que tingui el gos, la major part del dia se’l passarà dormint al seu llit o caseta i necessitarà sortir fora dels límits del seu territori per socialitzar-se amb altres gossos i espais i cremar energia.

És a dir, la mida del gos no l’heu de decidir únicament per  l’espai del que disposeu (a no ser que visqueu en un apartament de 30m²), sinó en funció del que pugueu oferir-li al vostre gos: si sou persones actives, que disposeu de bastant temps lliure per dedicar a passejar amb el vostre amic, un gos gran o mitjà seria una bona opció. Si pel contrari, no podeu dedicar-li tant de temps al passeig o sou persones grans o amb dificultats per poder passejar un gos de 30Kg, us aconsellaria un gos de raça petita.

Un apunt a remarcar, que no tracta de ser un factor decisiu, sinó mera informació, és que a part de en la mida en sí, els gossos de raça petita i gran també es diferencien en la seva longevitat; en general, els gossos de raça petita acostumen a viure més anys que els de raça gran.
També les despeses de manteniment van en funció del tamany: com més gran és el gos, més despeses en menjar, més cars són complements (collars, llits, menjadores...), les visites a la perruqueria i els tractaments veterinaris.

La segona pregunta a fer-se tant en el cas dels gats com en el cas dels gossos és si voleu mascle o femella? La majoria de vegades no hi ha gaire diferència entre mascle o femella. Sí que és cert, que els mascles acostumen a ser més independents i les femelles més afectuoses però com en el cas de les persones, cada gos i gat és un món i cadascun té el seu propi caràcter. Ara bé, hi ha un punt important a tenir en compte: les femelles tenen el zel periòdicament i els mascles no. Això vol dir que quan tenim una femella hem de patir les “molèsties” que suposa el zel: taques per terra, inquietud de la gosseta o gateta, vigilar perquè un mascle no la munti durant el passeig, etc.  Tot això es pot evitar amb l’esterilització (ja en parlarem més endavant sobre els seus beneficis),  però hem de saber que castrar una femella pot arribar a costar més del doble que castrar un mascle.

En el cas dels gossos, arribat en aquest punt, ja sabeu quina mida i quin sexe s’adequa més a la vostra família; ara heu de decidir-vos per la raça (o no raça). Hi ha races més actives que d’altres, races que són específiques per alguna activitat en concret (com els gossos de caça, els gossos pastors o els gossos de guarda entre moltes altres activitats), races més delicades que unes altres... El millor, és preguntar al vostre veterinari o buscar informació en llibres o Internet per veure quina és la raça més adient per vosaltres. De totes formes, crec que a l’hora de conviure amb un gos, un fet que preocupa bastant (com a mínim a la persona que s’encarrega de la neteja) és el pèl. A diferencia del que es pot pensar, els gossos de pèl curt, perden molt més pèl que els gossos de pèl llarg, el que passa és que el pèl llarg és veu més que el curt quan s’amuntega pels racons de casa. Els gossos que menys pèl perden són els tipus Yorkshire, Bichon Maltès, ... (podríem dir que són els gossos de pèl extra-llarg) però requereixen anar periòdicament a la perruqueria per tallar-lo (aquí afegim una despesa que no tindrem amb un gos de pèl curt). Sigui com sigui, tots s’han de raspatllar diària o setmanalment  per tal de mantenir el pelatge en les millors condicions. Un apunt important, és que els gossos de pèl dur (com l’Snauzer o Fox terrier) per les característiques d’aquest pelatge, són gossos molt adequats per conviure amb famílies on algun dels membres és asmàtic o té problemes d’al·lèrgia. També destacar, que els gossos sense raça, els mestissos o creuats, acostumen a ser més resistents a les malalties.

L’últim a plantejar-se i que crec que quasi ningú ho fa, és: cadell o adult? A tothom li fa molta gràcia tenir un cadell a casa i veure com va creixent i fa les delícies de la família. Ara bé, no tot són flors i violes amb un cadell. Els cadells s’han d’educar i se’ls ha d’ensenyar a fer les seves necessitats al carrer. En aquest punt és on molts propietaris perden la paciència, ja que poden passar molts mesos fins que això passi; a més, rosseguen tot el que troben a l’abast i és una sorpresa quin serà el seu caràcter d’adult. No estic pas en contra de que s’adoptin o es comprin cadells, només dic que tot això es pot evitar si us decidiu per un gos adult. Tenir un gos adult és molt menys estressant, els gossos adults ja tenen el caràcter format, amb la qual cosa ja us podeu fer una idea de com es comportarà quan convisqui amb vosaltres, també està educat i no caldrà ensenyar-li a que no es faci les seves necessitats a casa.

Trieu el gat o el gos que trieu, la vostra convivència amb ell o ella serà inoblidable i compartireu un munt d’experiències i anècdotes que sempre recordareu i portareu al vostre cor.

Nutrició Ortomolecular

Aquest dissabte passat, vaig anar a un seminari sobre Nutrició Ortomolecular aplicada a les malalties psiquiàtriques (epilèpsia, agressivitat, ansietat,...), dermatològiques (al·lèrgies, dermatosis autoimmunes...) i gastrointestinals del gos, impartit per In Terra Salud.

He pensat que trencant una mica amb els dos posts anteriors, us podria explicar una mica en què consisteix aquesta teràpia.

La Nutrició Ortomolecular és una teràpia alternativa (i en molts casos complementaria a les teràpies convencionals) en la que s’administren determinades quantitats de biomolècules essencials (vitamines, minerals, aminoàcids ...), que són substàncies naturals de l’organisme, per tal de restituir el seu equilibri nutricional. Això es basa en el fet que en la medicina ortomolecular, es considera que les malalties són causades per desequilibris moleculars que es poden corregir per mitjà de l’administració de les molècules nutritives adequades en el moment correcte.

La utilització regular de la Nutrició Ortomolecular permet mantenir la salut de l’animal i prevenir o atenuar els desequilibris metabòlics que poden desencadenar en malalties i l’envelliment.

Al seminari, se’ns van plantejar casos reals en els quals la Nutrició Ortomolecular permetia la millora dels pacients utilitzant-la com a teràpia única o acompanyant a les teràpies convencionals.  Vam veure quins eren els millors productes per cada cas, els seu mecanisme d’acció i les diferents dosis a aplicar.
Per exemple, en casos d'intolerància alimentaria es pot administrar un complexe de probiòtics i fitoteràpia (VITAMINOR - Entero Complex) que actua a nivell de la membrana intestinal i restitueix el seu equilibri, produint una reducció o, fins i tot, la desaparició d'aquesta intolerància.

Si voleu saber-ne més o voleu una pauta terapèutica amb Nutrició Ortomolecular per tractar el vostre gos o gat, no dubteu en posar-vos en contacte amb mi, estudiarem a fons el cas i veurem quina és la millor opció per a que el teu pelut estigui sa i fort com una roca ;) .

Què cal saber abans de tenir un gat?

Com que en el blog parlaré de gossos i gats, no pot faltar una entrada en la que expliqui les consideracions a tenir en compte quan pensem en conviure amb un gat, igual que  he fet en l'anterior post pels gossos.

En aquesta ocasió, però, he hagut de comptar amb els consells de la Gabriela Garcia, amiga i companya de professió, que sap més que jo de conviure amb gats, ja que jo mai n'he tingut cap (és una experiència que tinc pendent).

Tenir un gat comporta el mateix compromís i la mateixa responsabilitat que tenir un gos, no deixa de ser un ésser viu que depèn de nosaltres. Així que abans de decidir-nos per ampliar la família amb un gatet, hem de valorar seriosament si ens podrem fer càrrec d’ell durant els seus 15-20 anys de vida i oferir-li les millors condicions.

Sí que és cert, que són més independents que els gossos i no requereixen el temps de llargues passejades diàries; però tot i que els agrada tenir moments de soledat, també els agrada estar en companyia i que estiguin per ells, per la qual cosa, haurem de tenir temps per dedicar-lo a jugar amb ells i fer-los manyagues.

En quant al cost econòmic de mantenir un gat, podríem dir que és similar al de mantenir un gos: l’adopció i/o compra ronda en preus similars així que la inversió inicial seria d'uns 250€ a 800€; no necessiten corretja ni collar pel passeig, però se’ls ha de comprar un rascador on puguin afilar les seves ungles, la safata perquè facin les seves necessitats i periòdicament se’ls ha de comprar la sorra i el menjar. També s’ha de pensar en las castració, en vacunar-los anualment i desparasitar-los periòdicament. Hem de pensar en imprevistos, tant pel que fa a visites al veterinari, com pel cost de portar-lo a una guarderia quan marxem de vacances (tot i que un avantatge que presenten els gats, és que tenim l’opció de trobar algun conegut que vagi un cop al dia a casa a netejar-li la sorra i posar-li menjar, sense haver de causar-li l’estrès de portar-lo a una guarderia).

Segurament, tenir un gat sigui una bona manera de començar a ampliar la família amb un animal de 4 potes i una bona opció per aquelles famílies que disposen de poc espai,  però cal tenir en ment, que els gats no són joguines ni gossos petits (no et vindran a rebre quan tornis de la feina saltant com bojos i movent la cua exageradament); tenen la seva pròpia manera de fer i se’ls ha d’entendre i tractar com a tals. Els gats són molt afectuosos i omplen l'espai que omple un gos, però d'una forma diferent.

Per vosaltres serà una experiència única, "no guanyareu una mascota, guanyareu un company d'aventures i sabreu reconèixer l'amor on els altres només veuen independència" (Gabriela Garcia). 

En Wit i en Roger (el fill d'un amic) el dia que va arribar
 a casa procedent d'un protectora