Des de ben petita he tingut clar que volia ser
veterinària. Sí, com la majoria de nens, quan em preguntaven què volia ser de
gran jo era ferma amb la resposta: “Vull ser VETERINÀRIA”. I així va acabar
sent. Sempre he estat envoltada de bestioles: periquitos, tortugues, conills
d’índies... i finalment, van arribar els gossos, aquests amics de quatre potes
que et roben el cor només amb la mirada.
Quan vaig entrar a la facultat de veterinària,
pensava que seria per dedicar-me a l’etologia, era una especialitat que em resultava apassionant. Segurament,
perquè en el meu camí vaig topar-me amb l’Eva Biosca, una etòloga molt entusiasta
en la seva feina que es va convertir en una gran amiga. Però a mesura que anava
descobrint cadascun dels diferents camins de la veterinària, tenia més dubtes.
Tots em semblaven igual d’atractius. Així que quan vaig finalitzar la carrera al
2009, vivia en un mar de dubtes. Vaig començar treballant una temporada en un consultori
veterinari de Girona, però més endavant se’m va obrir el camí de la indústria
alimentaria i vaig decidir seguir-lo.
No va ser fins al cap d’uns anys, arrel de
col·laborar de voluntària en una protectora i oferir-li els meus serveis
veterinaris, que vaig tornar a tenir contacte amb el món de la clínica
veterinària. Això i el fet de quedar-me a l’atur i haver-me de buscar la vida,
va ser el que em va impulsar a començar a fer visites a domicili als gossos
d’amics i veïns i, més tard, el que va començar com un “hobby”, s’ha convertit
en la meva rutina diària.
Aïda Laín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada