Per què cal esterilitzar la teva mascota?

Tots sabeu de la importància de vacunar i desparasitar els vostres animals de companyia, però molt pocs saben quina importància té l'esterilització.

A més, hi ha molts mites sobre aquest tema com ara que totes les femelles han de tenir almenys una cadellada per perllongar la seva vida, que els mascles perden l'instint o que tant mascles com femelles perden vitalitat i es mostren més apàtics; res més lluny de la realitat.

L'esterilització (o també castració) és el procés quirúrgic pel qual s'extreuen els ovaris i l'úter en les femelles i els testicles en els mascles. Es tracta d'una cirurgia ràpida i senzilla (sobretot en el cas dels mascles) en la que el risc és mínim i l'animal es recupera ràpidament.

Quins són els beneficis que comporta?

D'una banda (i el més evident), s'evita que puguin aparellar-se i per tant, que evitem cadellades no desitjades. Cada cop més, a protectores i gosseres arriben cadells de pocs dies per aquest motiu. És una de les principals causes d'abandonament, ja sigui perquè s'ha escapat la gossa en zel i l'ha muntat un gos del carrer sense que el propietari en sàpiga res, o bé, perquè no s'han pogut “col·locar” tots els cadells de la cadellada en altres cases.

D'altra banda, hi ha una llarga llista de beneficis sobre la salut i el comportament del vostre gos/gat.

En el cas de les femelles:

• S'eviten les molèsties que ocasiona durant el període de zel com les taques dins de casa, l'atracció dels mascles, l'ansietat i, en les gates, els miols intempestius.
• S'evita l'embaràs psicològic (pseudogestació) que apareix en algunes gosses desprès del zel i comporta molt malestar per l'animal.
• Amb l'esterilització desapareix qualsevol malaltia que afecti al tracte reproductor com són els quists ovàrics i les infeccions uterines o piòmetres, que poden suposar un risc per a la vida de la teva gossa/gata.
• Un dels factors més importants i que cal valorar a l'hora de plantejar-se l'esterilització en una femella és que es redueix el risc que apareguin tumors de mama. Com més aviat es realitzi la castració en les femelles, menor serà el risc de patir aquests tumors. Cal tenir en compte, que el 50% dels tumors de mama en les gosses són malignes i el 90% ho són en les gates.

 En el cas dels mascles:

• S'evita el marcatge amb orina, principalment en els gats.
• Es redueixen els problemes de dominància i l'agressivitat enfront a altres mascles.
• Es redueix l'ansietat i, en molts casos es podran evitar problemes d'”escapisme”.
• Afecta positivament en problemes de pròstata i altres malalties.

A quina edat puc castrar la meva mascota?

Sobre això hi ha molta varietat d'opinions, es podria dir que “cada maestrillo tiene su librillo”: un animal es pot castrar a partir de les 8 setmanes d'edat però, personalment, crec que és massa aviat. Una altra opció, és esterilitzar-los abans de que arribi a la maduresa sexual (cap als 5 mesos d'edat). És cert, que quant més aviat esterilitzeu al vostre gos/gat, més es reduirà el risc de possibles problemes futurs, però jo sempre aconsello que s'esterilitzin en quant arribin a la maduresa sexual, així ens assegurem que durant el seu creixement hagin rebut tots els estímuls hormonals necessaris. Sigui com sigui, el més adequat és confiar en el criteri del vostre veterinari.

Té algun efecte secundari?

Si bé és cert que l'esterilització pot comportar un risc de sobrepès, adequant la quantitat de pinso en funció de les necessitats de la vostra mascota i/o donant-li una dieta especial per a animals castrats, podreu evitar-ho.

Quant costa l'esterilització?

En quant al cost econòmic, val a dir que l'esterilització és una inversió única en la salut de la teva mascota. Si compares el que et costa la cirurgia amb les despeses que ocasiona una mare prenyada o lactant i la cria, vacunació, desparasitació i alimentació dels cadells fins que es poden separar de la mare, et ben asseguro que és molt més econòmica l'esterilització; i tot sense tenir en compte que hi hagi alguna complicació i s'hagi de fer una cesària d'urgència!

En definitiva, l'esterilització millora la qualitat de vida de la teva mascota, redueix el nombre d'abandonaments i està demostrat que aporta més avantatges que inconvenients.

Sigues responsable i pensa en la salut del teu amic de quatre potes. L'esterilització us estalviarà molts mals de cap!

Quines vacunes necessita el teu gos?

Avui tornaré a parlar de vacunes, però en aquest cas, de les vacunes que s'administren als gossos, les malalties enfront les que actuen i quina és la pauta de vacunació a seguir (cada veterinari segueix una pauta determinada en funció de l'edat del gos i l'ambient on es trobi, però per norma general, totes les pautes són molt similars).

Com en el cas dels gats, i sé que molts de vosaltres us sorprendreu al llegir això, no hi ha cap vacuna obligatòria. Únicament, la vacuna de la ràbia és obligatòria en certs casos (ja en parlarem). Però sí que és important seguir una bona pauta de vacunació per a que el teu gos quedi immunitzat enfront certes malalties i el mantinguis en les millors condicions de salut.

Doncs comencem a explicar breument les malalties enfront les que vacunem els gossos:

* Parvovirosi: és una infecció vírica gastrointestinal molt freqüent en cadells que cursa amb vòmits, decaïment i diarrees severes. No hi ha un tractament específic, sinó que és el sistema immunitari del gosset amb l'ajuda d'un tractament de suport, el qui ha de vèncer el virus. És una de les principals causes de mort de cadells menors de 6 mesos i és molt contagiosa.

* Brom ("Moquillo"): també es tracta d'una infecció vírica que principalment afecta a cadells i cursa amb signes respiratoris com mocs (d'aquí el seu nom), tos, dificultat per respirar, etc. però també pot cursar amb vòmits, diarrea, febre, i en casos més greus, amb signes neurològics. Com en el cas de la Parvovirosi, és una malaltia molt contagiosa i si no es detecta a temps hi ha poques probabilitats de que el gosset sobrevisqui.

* Hepatitis: és una malaltia produïda per un adenovirus caní de tipus I. Pot cursar amb un quadre sobreagut en el que el gos mor a les poques hores, o un quadre amb febre, anorèxia, augment de les secrecions nasals i oculars, conjuntivitis, vòmits i edema dels teixits subcutanis. Com en els casos anteriors, no existeix un tractament específic i si no es detecta en una fase inicial pot comportar la mort del gos. És altament contagiosa, ja que el virus té la capacitat de sobreviure durant mesos a temperatures inferiors a 4ºC.

* Leptospirosi: és produïda pel bacteri Leptospira. Al tractar-se d'una malaltia bacteriana, podem tractar el nostre animal amb diferents antibiòtics i un tractament de suport per restaurar el bon funcionament dels òrgans afectats. La importància de vacunar enfront la leptospirosi radica en el fet de que es tracta d'una zoonosi (es pot transmetre del gos a les persones) i en casos greus pot comportar no només la mort del gos, sinó també de les persones.
Aquestes quatre vacunes s'administren conjuntament en l'anomenada vacuna TETRAVALENT.

* Traqueobronquitis infecciosa canina: també coneguda com a "Tos de les gosseres", és produïda per un complex de patògens entre els que destaquen la Parainfluenza canina i l'adenovirus caní tipus II. Cursa amb tos seca i arcades produïdes per l'esforç que fa el gos al intentar eliminar la mucositat que té a la tràquea. També pot haver-hi secreció nasal i ocular i en casos més greus broncopneumònia. És bastant contagiosa i freqüent en comunitats de gossos com gosseres o guarderies. Hi ha veterinaris que inclouen aquesta vacuna per sistema, però en realitat, si no tens més d'un gos i/o no el deixes en guarderies on pugui conviure amb altres gossos afectats, no és una vacuna necessària.
Aquesta vacuna es pot administrar conjuntament amb la vacuna Tetravalent.

* Ràbia: la ràbia és una malaltia que a Espanya està eradicada (a excepció de Ceuta i Melilla que de tant en tant apareix algun cas). És per això que en algunes comunitats autònomes com Catalunya, la vacuna és voluntària i no cal posar-la a no ser que tinguis intenció de viatjar amb el teu gos a l'estranger o a les comunitats autònomes on sí és obligatòria la vacuna. En cas de que tinguis un gos agressiu, també et recomanaria que el vacunessis enfront la ràbia, més que res per evitar-te problemes en cas de que mossegués a alguna persona que volgués buscar-te les pessigolles (desgraciadament n'hi ha moltes d'aquestes).
*Leishmaniosi: Ja n'hem parlat detalladament sobre la Leishmaniosi en una entrada anterior. Teniu tota la informació sobre la malaltia i la vacuna al següent enllaç: Leishmaniosi.

Etna no em miris amb cara de pena, és pel teu bé!

Quina és la pauta de vacunació a seguir?
1) A les 6 setmanes es posa una primera dosi enfront el Parvovirus i el Brom. És l'anomenada vacuna Puppy.
2) Al cap de 2 setmanes es fa la segona dosi que inclogui també Hepatitis i Leptospirosi (vacuna Tetravalent). Si volem vacunar enfront la Traqueobronquitis infecciosa, també és en aquest moment que l'administrarem.
3) Desprès de 2 setmanes més, fem una última dosi de la Tetravalent (+/-Traqueobronquitis infecciosa).
4) Posteriorment es fa un recordatori anual.
5) Als 6 mesos d'edat es posa la vacuna de la ràbia i es re-vacuna anualment.
6) Als 6 mesos d'edat (si no vacunem enfront la ràbia) o desprès d'1 mes d'haver vacunat de la ràbia, comencem amb la tanda de vacunes enfront la Leishmaniosi (3 dosis separades de 3 setmanes). Posteriorment, es re-vacuna anualment. 

Espero que us hagi semblat interessant i útil per a la bona convivència amb el vostre company de 4 potes. Ja sabeu que si teniu qualsevol dubte podeu contactar amb mi via mail, telèfon o per aquí mateix.

Un guau i un meu per tots vosaltres!!