El meu primer
post, va dirigit a totes aquelles persones que estan pensant en conviure amb un
gos per primera vegada o que fa tant de temps que no conviuen amb un, que ja no
recorden què suposa tenir un gos. I tant si fa molt o poc que convius amb
gossos, no està de més fer-li un cop d’ull, segur que hi ha informació que et
pot semblar interessant.
Com diu una campanya publicitària bastant
famosa, un gos “no és una joguina”
que puguem tornar a la botiga si no és com esperàvem. Tant se val si teniu
pensat comprar, adoptar o agafar el gos que us regala un amic o conegut, el que
sí és important, és conèixer tot
allò que implica ampliar la família amb un company de quatre potes. Així podrem
evitar que arribi el dia en que perquè “marxem de vacances i no sabem on
deixar-lo”, “ha crescut més del que pensàvem”, “ens fa moltes destrosses a
casa”, i un llarg etc. el nostre amic acabi formant part de la llista
interminable de gossos que són abandonats en gosseres i protectores.
Primer de tot,
cal tenir present que el gos haurà d’estar amb nosaltres al llarg de tota la
seva vida; això és entre 10 i 15 anys (de mitjana). No tenim poders per
endevinar el futur, però podem fer-nos una idea de cap a on anirà la nostra
vida i plantejar-nos si la podem compartir amb un gos. Cal estar disposats a
complir amb les nostres responsabilitats com a propietaris del gos: tenir temps
per passejar-lo, educar-lo i fer-nos càrrec d’ell tant a les bones com a les
males.
Un altre punt
important, és que s’haurà d’invertir una part de l’economia domèstica en el
gos. Tenir un gos no és barat (però tampoc és un luxe, no us espanteu!). La
primera inversió és la més destacada: s’ha de comprar el collar, la corretja
pel passeig, els bols pel menjar, el pinso, el llitet, la caseta i totes les “pijeries”
vàries que ni us imagineu que trobareu a la botiga d’animals. Si a això, se li
afegeix que el gos és adoptat o comprat, la despesa pot anar dels 250€ a 1.000€
(o més, si es tracta d’un gos amb pedigrí). I si a sobre és un cadell, cal
pensar que s’haurà de vacunar vàries vegades el primer any i això implicarà més
despeses que adquirir un gos adult.
Un cop hem fet
aquesta primera inversió, s’haurà de destinar diners per comprar pinso
mensualment, per portar el gos periòdicament al veterinari, per desparasitar-lo
interna i externament al llarg de tota la seva vida i també hem de pensar en
imprevistos como malalties o accidents que afectin al nostre amic i les
despeses que pugui ocasionar dur-lo amb nosaltres de vacances (en la majoria
d’hotels s’ha de pagar un extra per tenir el gos a l’habitació) o deixar-lo en
una guarderia.
En resum, tenir
un gos és una decisió que comporta un compromís i moltes responsabilitats i hem
de pensar que haurem de ser conseqüents amb ella durant tota la vida del nostre
amic. Com a membres de la família que són, s’han de tenir en bones condicions
de salut i ens hem de preguntar si podrem oferir-li aquestes condicions durant
tota la seva vida. A canvi, guanyarem un amic fidel que ens farà molta companyia i ens estimarà
incondicionalment.
 |
| L'Etna el dia que va arribar a casa |
