dimecres, 26 de febrer del 2014

Què cal saber abans de tenir un gos?

El meu primer post, va dirigit a totes aquelles persones que estan pensant en conviure amb un gos per primera vegada o que fa tant de temps que no conviuen amb un, que ja no recorden què suposa tenir un gos. I tant si fa molt o poc que convius amb gossos, no està de més fer-li un cop d’ull, segur que hi ha informació que et pot semblar interessant.

Com diu una campanya publicitària bastant famosa, un gos “no és una joguina” que puguem tornar a la botiga si no és com esperàvem. Tant se val si teniu pensat comprar, adoptar o agafar el gos que us regala un amic o conegut, el que sí és important, és conèixer tot allò que implica ampliar la família amb un company de quatre potes. Així podrem evitar que arribi el dia en que perquè “marxem de vacances i no sabem on deixar-lo”, “ha crescut més del que pensàvem”, “ens fa moltes destrosses a casa”, i un llarg etc. el nostre amic acabi formant part de la llista interminable de gossos que són abandonats en gosseres i protectores.

Primer de tot, cal tenir present que el gos haurà d’estar amb nosaltres al llarg de tota la seva vida; això és entre 10 i 15 anys (de mitjana). No tenim poders per endevinar el futur, però podem fer-nos una idea de cap a on anirà la nostra vida i plantejar-nos si la podem compartir amb un gos. Cal estar disposats a complir amb les nostres responsabilitats com a propietaris del gos: tenir temps per passejar-lo, educar-lo i fer-nos càrrec d’ell tant a les bones com a les males.

Un altre punt important, és que s’haurà d’invertir una part de l’economia domèstica en el gos. Tenir un gos no és barat (però tampoc és un luxe, no us espanteu!). La primera inversió és la més destacada: s’ha de comprar el collar, la corretja pel passeig, els bols pel menjar, el pinso, el llitet, la caseta i totes les “pijeries” vàries que ni us imagineu que trobareu a la botiga d’animals. Si a això, se li afegeix que el gos és adoptat o comprat, la despesa pot anar dels 250€ a 1.000€ (o més, si es tracta d’un gos amb pedigrí). I si a sobre és un cadell, cal pensar que s’haurà de vacunar vàries vegades el primer any i això implicarà més despeses que adquirir un gos adult.
Un cop hem fet aquesta primera inversió, s’haurà de destinar diners per comprar pinso mensualment, per portar el gos periòdicament al veterinari, per desparasitar-lo interna i externament al llarg de tota la seva vida i també hem de pensar en imprevistos como malalties o accidents que afectin al nostre amic i les despeses que pugui ocasionar dur-lo amb nosaltres de vacances (en la majoria d’hotels s’ha de pagar un extra per tenir el gos a l’habitació) o deixar-lo en una guarderia.


En resum, tenir un gos és una decisió que comporta un compromís i moltes responsabilitats i hem de pensar que haurem de ser conseqüents amb ella durant tota la vida del nostre amic. Com a membres de la família que són, s’han de tenir en bones condicions de salut i ens hem de preguntar si podrem oferir-li aquestes condicions durant tota la seva vida. A canvi, guanyarem un amic fidel que ens farà molta companyia i ens estimarà incondicionalment.

L'Etna el dia que va arribar a casa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada