Quines vacunes necessita el teu gat?

Avui parlaré de quines són les vacunes que s'administren als gats i la pauta de vacunació que cal seguir.

Primer de tot, heu de saber que NO hi ha cap vacuna obligatòria, únicament la vacuna de la ràbia és obligatòria però només en determinats casos, ja en parlaré més endavant. 

Ara bé, que no siguin obligatòries no vol dir que no les haguem de posar, ja que és la manera més efectiva que hi ha per protegir el teu gat enfront determinades malalties. Cal tenir en compte que una bona cura del gat no només es centra en donar-li de menjar, acaronar-lo i jugar amb ell; les vacunes són una part essencial d'una tinença responsable i ajudaran a que el teu gat visqui durant molt més temps.

Les malalties enfront les que vacunem els gats són:

* Rinotraqueitis: és una infecció de les vies respiratòries causada pel virus de l'herpes felí tipus I. És molt contagiosa i pot afectar a gats de qualsevol edat.

* Calcivirus: com l'anterior, també és un virus que dóna lloc a una infecció de les vies respiratòries.

*Panleucopènia: és una infecció vírica, molt contagiosa i amb elevada mortalitat, produïda per un parvovirus que es multiplica dins la medul·la òssia i el tracte digestiu. No existeix un tractament específic, sinó que és el sistema immunitari del gat el que ha de lluitar per vèncer el virus.

Aquestes tres vacunes es posen juntes en l'anomenada vacuna TRIVALENT.

* Leucèmia: és una malaltia causada per un virus que ataca a les cèl·lules sanguínies i al sistema limfàtic dels gats, donant lloc a un deficiència del sistema immunitari. És la principal causa infecciosa de mort en els gats domèstics. Majoritàriament es transmet per contacte directe amb la saliva de gats infectats ja sigui per mossegades o per llepades, però també es pot transmetre per la sang, els excrements, les secrecions nasals, l'orina i la llet.

Hi ha gats que tot i estar infectats, no mostren signes de malaltia per la qual cosa, abans de vacunar el teu gat enfront aquesta malaltia se li ha de fer un test per comprovar si és negatiu o positiu (en aquest últim cas no es podria vacunar).

En cas de que el vostre gat no tingui accés a l'exterior ni tingui contacte amb altre gats no és una vacuna necessària. Es recomana vacunar contra leucèmia aquells gats que tinguin accés a l'exterior, quan tenim més d'un gat a casa o quan el vostre gat té contacte amb altres gats i no sabem si algun pot tenir leucèmia.
Aquesta vacuna es pot administrar sola o juntament amb la trivalent.

* Ràbia: la ràbia és una malaltia que a Espanya està eradicada (a excepció de Ceuta i Melilla que de tant en tant apareix algun cas). És per això que en algunes comunitats autònomes com Catalunya, la vacuna és voluntària i no cal posar-la a no ser que tinguis intenció de viatjar amb el teu gat a l'estranger o a les comunitats autònomes on sí és obligatòria la vacuna. 

Quina és la pauta de vacunació?
1) A les 10 setmanes s'administra la primera dosi de la Trivalent. Sola o juntament amb la vacuna de la Leucèmia felina, en cas de que prèviament s'hagi fet un test per comprovar que el gat és negatiu al virus.
2) Al cap de 4 setmanes es fa la segona dosi de la Trivalent (+ Leucèmia)
3) Posteriorment es fa un recordatori anual.
3) Si no hem administrat la vacuna de la Leucèmia juntament amb la Trivalent, s'hauria d'administrar la primera dosi al cap de 4 setmanes d'haver administrat la vacuna Trivalent i, posteriorment, fer una segona dosi al cap de 4 setmanes més.
4) Als 6 mesos es posa la vacuna de la ràbia i es re-vacuna anualment.

Tot i que sempre s'ha aconsellat la re-vacunació anual, en gats adults s'ha vist que l'efecte de la vacuna pot arribar a durar fins a 3 anys, així que es podria fer la re-vacunació cada 3 anys. Consulta-ho amb el teu veterinari i demana-li informació sobre el període de vacunació que t'aconselli per al teu gat adult.

Espero que us hagi semblat interessant l'entrada d'avui. Properament parlaré de la pauta de vacunació dels gossos.

Un guau i un meu per tots vosaltres!

Parlem de la Leishmaniosi

En l'anterior post, vaig parlar dels mètodes que es poden utilitzar per evitar que els paràsits externs infestin la vostra mascota i evitar així, la transmissió d'algunes malalties. Avui parlarem d'una d'aquestes malalties: la Leishmaniosi del gos.

Degut a la importància de la malaltia, al fet de que ens trobem en una regió on hi ha un elevat nombre de casos i per les consultes que rebo durant les visites, crec que aquesta informació us semblarà força interessant i valuosa.

Transmissió

La Leishmaniosi és una malaltia parasitaria, això vol dir que és produïda per un paràsit, anomenat Leishmania Infantum. Aquest paràsit viu dins de les cèl·lules sanguínies del gos, però per a que pugui ser causant de la malaltia ha de passar una part del seu cicle biològic dins d'un mosquit del gènere Phlebotomus. Això vol dir que no és una malaltia de transmissió directa entre gossos per mossegades, saliva, contacte amb ferides o excrements, ja que la Leishmania Infantum ha de patir una sèrie de transformacions dins del Phlebotomus que li permetin tornar a ser infectiva. Així doncs, la malaltia únicament es transmet per la picadura d'un mosquit que en el seu interior tingui la Leishmania Infantum (per tant, aquest mosquit prèviament ha d'haver picat un gos que estigui afectat per aquesta malaltia).

Espanya i, sobretot la regió mediterrània té un clima ideal per a l'activitat del Phlebotomus i aquest és altament actiu quan comença la calor (finals d'abril) fins al setembre o l'octubre. Sobretot habita en les zones humides, ja que diposita els seus ous entre les plantes properes a aigües estancades com estanys o rius de poc cabal. En el següent mapa podeu veure les zones on hi ha un major nombre de gossos amb Leishmaniosi, com veureu, Catalunya és una zona molt endèmica.

La Leishmaniosi pot afectar tant mascles com femelles, totes les races són susceptibles, però s'ha vist que algunes com el Bòxer, el Cocker Spaniel, el Rottweiler i el Pastor Alemany semblen més susceptibles per a desenvolupar els símptomes de la malaltia. Afecta a gossos de totes les edats, però hi ha més risc en animals joves o geriàtrics que tenen un sistema immunitari més dèbil. 

El risc a contraure la malaltia també augmenta en aquells gossos que passen la major part del temps a l'exterior, sobretot els que dormen fora de casa, ja que estan més exposats a la picada del mosquit que actua  durant l'alba i al vespre.

La Leishmaniosi pot afectar a molts altres mamífers, entre ells els gats i les persones, però la diferència està en que el sistema immunitari dels gossos és incapaç de combatre correctament el paràsit, tal i com ho fan les altres espècies i per això és susceptible a patir la malaltia. La incidència en persones és molt baixa i només es presenta en casos d'immunosupressió.

Simptomatologia

Els símptomes clínics que presenti el teu gos poden ser molt variats i depenen de l'estat del sistema immunitari de l'animal, del grau d'infestació i dels òrgans que estiguin afectats. Cal tenir en compte que és una malaltia multiorgànica i es poden presentar símptomes molt variats.

Inicialment, els símptomes són molt subtils i inespecífics. Si observeu bé el vostre gos potser noteu que està menys actiu i/o més trist, sembla cansat. També és possible que trobeu alguna lesió a la pell, pèrdua de pèl (sobretot al voltant dels ulls) o que observeu un creixement exagerat de les ungles.

A mesura que avança la malaltia es pot observar una pèrdua de pes, febre persistent, engrossiment dels ganglis, veureu que beu i orina més del que és habitual (a l'estiu acostuma a passar desapercebut), pot ser que sagni pel nas,... Hi ha una gran varietat de símptomes! Així que davant qualsevol dubte comenteu-ho al vostre veterinari per confirmar o descartar la malaltia.

Molts gossos poden no mostrar signes de malaltia, però estar igualment infectats amb Leishmania Infantum. Això és degut a que el paràsit pot estar durant mesos inactiu dins del vostre gos o perquè el seu sistema immunitari és resistent al paràsit (però en qualsevol situació d'immunosupressió o estrès pot aparèixer la malaltia).

Diagnòstic

El diagnòstic de la malaltia es fa per mitjà d'un anàlisi de sang.

El més fàcil és fer un test ràpid que amb una goteta de sang i després d'uns 15 minuts et diu si el teu gos està infectat o no per Leishmania Infantum. En cas afirmatiu, ja es procediria a fer un anàlisi de sang complert, per veure quin és el nivell de paràsit que hi ha en sang i quins òrgans han estat afectats per la Leishmania Infantum.

Com he dit anteriorment, els signes clínics a l'inici de la malaltia són molt subtils i inespecífics i hi ha alguns gossos que poden no mostrar signes clínics, per això el més recomanable és fer un test ràpid de diagnòstic un cop l'any (preferiblement a finals de la tardor) per descartar la presència del paràsit. Cal tenir en compte, que una detecció precoç de la malaltia dóna millors perspectives en quan al tractament. 

Exemple de test ràpid per detectar Leishmania

Tractament

Els tractaments existents, ajuden a controlar la malaltia, però no la curen. Hi ha molts gossos que no responen al tractament i acaben morint, sobretot en casos de detecció tardana on es diagnostica insuficiència renal produïda per la Leishmania.

Els dos productes bàsics que s'usen són el Glucantime (sobertot en la fase de xoc) que té un efecte leishmanicida i l'Alopurinol (no mata la Leishmania però la manté en quantitats mínimes). En funció de l'estat de la teva mascota i del grau d'infestació, s'hauran de combinar amb altres tractaments o pinso especial que ajudin a recuperar els òrgans danyats.

És important tenir en compte, que els gossos malalts han de ser controlats periòdicament amb anàlisis de sang per fer un seguiment de la malaltia i ser novament tractats si hi ha indicis de recaiguda. Com he dit, el tractament ajuda a controlar la malaltia, però no la cura.

Prevenció

Com en tots els casos, el millor és posar tots els nostres esforços en la prevenció. Les diferents estratègies a seguir són:

- No deixar que el gos dormi a l'exterior per evitar les hores de màxima activitat del mosquit.

- Tractar el gos de forma periòdica amb ectoparasiticides que actuïn repel·lint els mosquits, com els comentats en l'anterior post, principalment l'Scalibor®.

- Vacunar la vostra mascota contra la Leishmania. Des de fa uns 3 anys que tenim al mercat la vacuna contra la Leishmaniosi (CaniLeish®). Aquesta vacuna no evita que el mosquit piqui al teu gos (per tant, no evita la infecció), però sí que evita que es desenvolupi la malaltia perquè la seva funció és reforçar el sistema immunitari del gos per a que faci front a la Leishmania. Com sempre que parlem de medicaments, no és efectiva al 100%, però està demostrat amb estudis científics que el 92.7% dels gossos vacunats no desenvoluparan els signes clínics de la malaltia. 

Aquesta vacuna es pot administrar a qualsevol gos a partir dels 6 mesos d'edat. La primo-vacunació, requereix l'administració de tres dosis separades en intervals de tres setmanes i desprès s'ha de fer un recordatori anual, com en qualsevol altra vacuna. Al ser un vacuna tant nova i on Virbac en té la patent, el preu és bastant elevat, però si penseu en el que us costaria el tractament si el vostre gos desenvolupés la malaltia, veureu que és molt millor invertir en la prevenció.

Lo ideal seria combinar les tres estratègies per fer front a la Leishmaniosi, però si sou una mica escèptics amb la vacuna, feu una bona inversió en pipetes i/o collars que actuïn com a repel·lents del mosquit.

Per finalitzar us deixo una foto d'en Merlin. Al juny passat el seu amo va observar certa apatia i uns granets a la zona del morro del gos. De seguida li vam fer el test i va sortir positiu a la Leishmania. Per sort, es va fer una detecció precoç i un cop fet el tractament de xoc, en Merlin ja torna a ser el de sempre. Tot i que s'ha d'anar fent controls de seguiment, la malaltia està controlada. Oi que està guapo?

Ja sabeu que si necessiteu més informació sobre el tema o voleu resoldre alguns dubtes al respecte, podeu contactar amb mi via mail (aida.lain@veterinaris.cat), per whatsapp o trucant al 696356389.

Fins al proper post! Espero que passeu unes magnífiques vacances de Setmana Santa! Un meu i un guau per tots vosaltres!

Protegeix la teva mascota

Ara que comença el bon temps, s'ha de començar a pensar en protegir els vostres peluts enfront els paràsits externs. En el post d’avui, parlarem de quins són aquests paràsits i la manera més fàcil de combatre’ls. No explicaré els detalls de les malalties que aquests paràsits poden transmetre perquè sinó el post seria interminable. En altres entrades ja explicaré més detalladament algunes de les malalties que els paràsits externs poden transmetre. D'altra banda, parlaré de molts productes, sapigueu que a mi no em patrocina cap marca comercial, i si us aconsello algun producte, és perquè prèviament l’he utilitzat i estic contenta amb els resultats obtinguts.

Els paràsits externs més comuns que afecten a gossos i gats són les puces, les paparres i el mosquit Phlebotomus (aquest últim només afecta al gos). La importància de la protecció no radica únicament en les molèsties que suposa trobar el vostre gos o gat parasitat amb aquests “individus”, sinó en el fet que aquests paràsits són portadors de moltes malalties, algunes de tant greus que poden comportar la mort del vostre amic.

Les Puces
Les puces són paràsits externs que s'alimenten de la sang de la vostra mascota. L'època en la que les puces són actives va des del mes d'abril fins a finals de novembre, però depenent de la zona en la que us trobeu, les puces poden ser un problema durant tot l'any.

El trastorn que més freqüentment provoquen les puces és la  dermatitis al·lèrgica per picadura de puça. Una gran població de gossos i gats, són al·lèrgics (o molt sensibles) a les substàncies que la puça allibera quan pica. Es pot fer un tractament simptomàtic per solucionar el problema, però l’única manera de combatre aquesta malaltia és fent una bona prevenció utilitzant els productes adequats. Altres trastorns que poden provocar les puces són anèmia (per una gran infestació de puces) i la transmissió d’altres paràsits o microorganismes que donaran lloc a diferents malalties.

Per protegir el nostre gos o gat enfront les puces, el producte que més bons resultats dona són les pipetes. De pipetes n’hi ha de moltes cases comercials, les més conegudes són les Frontline Combo (Merial) o les Advantix (Bayer). Jo ara utilitzo unes que es diuen Activyl Tick Plus (MSD) per gossos o les Activyl (MSD) per gats, funcionen igual de bé i com no són tant conegudes surten més bé de preu (totes tres, menys l'Activyl per gats, actuen enfront puces i paparres). També hi ha pipetes amb una composició a base de substàncies naturals, personalment no les he provat, però la veritat és que sóc una mica escèptica sobre la seva efectivitat. Tingueu en compte que les pipetes per gossos són tòxiques pels gats, i que la quantitat de substància a aplicar va en funció del pes corporal de l'animal.

El segon mètode més usat per evitar la parasitació per puces, són els collars com el Preventef (Virbac) que actua enfront puces i paparres. L’avantatge dels collars respecte a les pipetes, és que són més econòmics i duren més (les pipetes s’han d’aplicar un cop cada mes o mes i mig, i els collars duren de 4 a 6 mesos en funció de la marca), però no són tant efectius i la majoria desprenen una olor bastant desagradable. Jo només els aconsello (el collar Natura de la Virbac) en cas de cadells en els que encara no es poden usar les pipetes.

Altres productes menys usats serien els tractaments per via oral com les pastilles Program Plus (Novartis) que presenten l’inconvenient que no acostuma a ser fàcil que els gossos o gats es prenguin pastilles i que s’han de donar mensualment; i els productes que s’apliquen en spray com el Frontline Spray (Merial) o en banys com el Barricade (Fort Dodge) que són efectius en casos d’una gran infestació per usar-los de forma momentània.

Les Paparres

Les paparres també són paràsits que s'alimenten de la sang de la vostra mascota i freqüentment es detecten en mesos calorosos i humits, presentant pics en la primavera i la tardor. Poden transmetre organismes que causen diferents malalties, entre les que destaquen la Babesiosi, l'Ehrlichiosi i la Borreliosi, una malaltia que també pot afectar als humans (no per transmissió directa pel gos, sinó per la picadura de la paparra). Són malalties força greus, que cursen amb quadres bastant generalitzats, que requereixen d'un tractament amb antibiòtics prolongat, i depenent de l'estat en el que es trobi la vostra mascota pot haver-hi risc de mort.
Com en el cas de les puces, una gran infestació amb paparres, pot donar lloc a una anèmia important que anirà debilitant la vostra mascota.

La majoria de productes que us he comentat que són efectius enfront les puces, també ho són enfront les paparres. Quan aneu a comprar les pipetes o collar, fixeu-vos que en l’envàs us posi que actuen enfront els dos paràsits, així amb un sol producte els matem als dos. L’únic producte dels que he comentat abans que no actua enfront les paparres és el Program Plus (Virbac).

Flebòtom
El flebòtom és el mosquit responsable de la transmissió de la Leishmania, un paràsit que dóna lloc a la Leishmaniosi. El flebòtom per sí sol no és un perill pel vostre gos, el problema apareix quan aquest mosquit està prèviament infectat per la Leishmania. La seva activitat es concentra des de finals del mes d'abril a finals d'octubre i acostuma a trobar-se en zones rurals o en els jardins i parcs de les ciutats, sobretot en zones humides.
La Leishmaniosi és una malaltia endèmica a Catalunya i cursa amb un quadre multi-orgànic (afecta a la majoria d'òrgans de la vostra mascota).
És important protegir les vostres mascotes enfront aquest paràsit, ja que no tots els gossos responen correctament al tractament i poden acabar morint (properament us parlaré sobre la Leishmaniosi i ja us comentaré que existeix una vacuna enfront aquesta malaltia).

Exiteixen pipetes com les Advantix (Bayer) o les Exspot (MSD) que, a part de protegir enfront les puces i les paparres, també tenen un efecte repel·lent del mosquit. Tot i això, el producte repel·lent que més confiança em dóna és el collar Scalibor (MSD), que dóna una protecció del 97%  (segons l'estudi: R. Killick-Kendrick, C. Focheux, j. Dereure, M-P Puech y M. Cadiergues, Protection of dogs from bites of phlebotomine sandflies by deltamethrin collar for control of canine leishmaniasis. (1997)).
L'Scalibor a part de protegir enfront el mosquit, també protegeix enfront les paparres i, en menor mesura, enfront les puces.

Si em permeteu que us aconselli, el més recomanable és la combinació del collar Scalibor per l'efecte repel·lent del mosquit, amb unes pipetes repel·lents de puces i paparres. Aquesta combinació, et permet posar les pipetes cada mes i mig, enlloc de cada mes perquè el collar també té cert efecte repel·lent de puces i paparres.
En el cas dels gats, el més fàcil d'usar i més efectiu són les pipetes, però si el vostre gat no surt de casa, amb un collar contra puces i paparres segurament ja en fareu prou.