En l'anterior post, vaig parlar dels mètodes que es poden utilitzar per evitar que els paràsits externs infestin la vostra mascota i evitar així, la transmissió d'algunes malalties. Avui parlarem d'una d'aquestes malalties: la Leishmaniosi del gos.
Degut a la importància de la malaltia, al fet de que ens trobem en una regió on hi ha un elevat nombre de casos i per les consultes que rebo durant les visites, crec que aquesta informació us semblarà força interessant i valuosa.
Transmissió
La Leishmaniosi és una malaltia parasitaria, això vol dir que és produïda per un paràsit, anomenat Leishmania Infantum. Aquest paràsit viu dins de les cèl·lules sanguínies del gos, però per a que pugui ser causant de la malaltia ha de passar una part del seu cicle biològic dins d'un mosquit del gènere Phlebotomus. Això vol dir que no és una malaltia de transmissió directa entre gossos per mossegades, saliva, contacte amb ferides o excrements, ja que la Leishmania Infantum ha de patir una sèrie de transformacions dins del Phlebotomus que li permetin tornar a ser infectiva. Així doncs, la malaltia únicament es transmet per la picadura d'un mosquit que en el seu interior tingui la Leishmania Infantum (per tant, aquest mosquit prèviament ha d'haver picat un gos que estigui afectat per aquesta malaltia).
Espanya i, sobretot la regió mediterrània té un clima ideal per a l'activitat del Phlebotomus i aquest és altament actiu quan comença la calor (finals d'abril) fins al setembre o l'octubre. Sobretot habita en les zones humides, ja que diposita els seus ous entre les plantes properes a aigües estancades com estanys o rius de poc cabal. En el següent mapa podeu veure les zones on hi ha un major nombre de gossos amb Leishmaniosi, com veureu, Catalunya és una zona molt endèmica.
La Leishmaniosi pot afectar tant mascles com femelles, totes les races són susceptibles, però s'ha vist que algunes com el Bòxer, el Cocker Spaniel, el Rottweiler i el Pastor Alemany semblen més susceptibles per a desenvolupar els símptomes de la malaltia. Afecta a gossos de totes les edats, però hi ha més risc en animals joves o geriàtrics que tenen un sistema immunitari més dèbil.
El risc a contraure la malaltia també augmenta en aquells gossos que passen la major part del temps a l'exterior, sobretot els que dormen fora de casa, ja que estan més exposats a la picada del mosquit que actua durant l'alba i al vespre.
La Leishmaniosi pot afectar a molts altres mamífers, entre ells els gats i les persones, però la diferència està en que el sistema immunitari dels gossos és incapaç de combatre correctament el paràsit, tal i com ho fan les altres espècies i per això és susceptible a patir la malaltia. La incidència en persones és molt baixa i només es presenta en casos d'immunosupressió.
Simptomatologia
Els símptomes clínics que presenti el teu gos poden ser molt variats i depenen de l'estat del sistema immunitari de l'animal, del grau d'infestació i dels òrgans que estiguin afectats. Cal tenir en compte que és una malaltia multiorgànica i es poden presentar símptomes molt variats.
Inicialment, els símptomes són molt subtils i inespecífics. Si observeu bé el vostre gos potser noteu que està menys actiu i/o més trist, sembla cansat. També és possible que trobeu alguna lesió a la pell, pèrdua de pèl (sobretot al voltant dels ulls) o que observeu un creixement exagerat de les ungles.
A mesura que avança la malaltia es pot observar una pèrdua de pes, febre persistent, engrossiment dels ganglis, veureu que beu i orina més del que és habitual (a l'estiu acostuma a passar desapercebut), pot ser que sagni pel nas,... Hi ha una gran varietat de símptomes! Així que davant qualsevol dubte comenteu-ho al vostre veterinari per confirmar o descartar la malaltia.
Molts gossos poden no mostrar signes de malaltia, però estar igualment infectats amb Leishmania Infantum. Això és degut a que el paràsit pot estar durant mesos inactiu dins del vostre gos o perquè el seu sistema immunitari és resistent al paràsit (però en qualsevol situació d'immunosupressió o estrès pot aparèixer la malaltia).
Diagnòstic
El diagnòstic de la malaltia es fa per mitjà d'un anàlisi de sang.
El més fàcil és fer un test ràpid que amb una goteta de sang i després d'uns 15 minuts et diu si el teu gos està infectat o no per Leishmania Infantum. En cas afirmatiu, ja es procediria a fer un anàlisi de sang complert, per veure quin és el nivell de paràsit que hi ha en sang i quins òrgans han estat afectats per la Leishmania Infantum.
Com he dit anteriorment, els signes clínics a l'inici de la malaltia són molt subtils i inespecífics i hi ha alguns gossos que poden no mostrar signes clínics, per això el més recomanable és fer un test ràpid de diagnòstic un cop l'any (preferiblement a finals de la tardor) per descartar la presència del paràsit. Cal tenir en compte, que una detecció precoç de la malaltia dóna millors perspectives en quan al tractament.
 |
| Exemple de test ràpid per detectar Leishmania |
Els tractaments existents, ajuden a controlar la malaltia, però no la curen. Hi ha molts gossos que no responen al tractament i acaben morint, sobretot en casos de detecció tardana on es diagnostica insuficiència renal produïda per la Leishmania.
Els dos productes bàsics que s'usen són el Glucantime (sobertot en la fase de xoc) que té un efecte leishmanicida i l'Alopurinol (no mata la Leishmania però la manté en quantitats mínimes). En funció de l'estat de la teva mascota i del grau d'infestació, s'hauran de combinar amb altres tractaments o pinso especial que ajudin a recuperar els òrgans danyats.
És important tenir en compte, que els gossos malalts han de ser controlats periòdicament amb anàlisis de sang per fer un seguiment de la malaltia i ser novament tractats si hi ha indicis de recaiguda. Com he dit, el tractament ajuda a controlar la malaltia, però no la cura.
Prevenció
Com en tots els casos, el millor és posar tots els nostres esforços en la prevenció. Les diferents estratègies a seguir són:
- No deixar que el gos dormi a l'exterior per evitar les hores de màxima activitat del mosquit.
- Tractar el gos de forma periòdica amb ectoparasiticides que actuïn repel·lint els mosquits, com els comentats en l'anterior post, principalment l'Scalibor®.
- Vacunar la vostra mascota contra la Leishmania. Des de fa uns 3 anys que tenim al mercat la vacuna contra la Leishmaniosi (CaniLeish®). Aquesta vacuna no evita que el mosquit piqui al teu gos (per tant, no evita la infecció), però sí que evita que es desenvolupi la malaltia perquè la seva funció és reforçar el sistema immunitari del gos per a que faci front a la Leishmania. Com sempre que parlem de medicaments, no és efectiva al 100%, però està demostrat amb estudis científics que el 92.7% dels gossos vacunats no desenvoluparan els signes clínics de la malaltia.
Aquesta vacuna es pot administrar a qualsevol gos a partir dels 6 mesos d'edat. La primo-vacunació, requereix l'administració de tres dosis separades en intervals de tres setmanes i desprès s'ha de fer un recordatori anual, com en qualsevol altra vacuna. Al ser un vacuna tant nova i on Virbac en té la patent, el preu és bastant elevat, però si penseu en el que us costaria el tractament si el vostre gos desenvolupés la malaltia, veureu que és molt millor invertir en la prevenció.
Lo ideal seria combinar les tres estratègies per fer front a la Leishmaniosi, però si sou una mica escèptics amb la vacuna, feu una bona inversió en pipetes i/o collars que actuïn com a repel·lents del mosquit.
Per finalitzar us deixo una foto d'en Merlin. Al juny passat el seu amo va observar certa apatia i uns granets a la zona del morro del gos. De seguida li vam fer el test i va sortir positiu a la Leishmania. Per sort, es va fer una detecció precoç i un cop fet el tractament de xoc, en Merlin ja torna a ser el de sempre. Tot i que s'ha d'anar fent controls de seguiment, la malaltia està controlada. Oi que està guapo?
Ja sabeu que si necessiteu més informació sobre el tema o voleu resoldre alguns dubtes al respecte, podeu contactar amb mi via mail (aida.lain@veterinaris.cat), per whatsapp o trucant al 696356389.
Fins al proper post! Espero que passeu unes magnífiques vacances de Setmana Santa! Un meu i un guau per tots vosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada